György Dragomán: El rei blanc (**)

            (255 pág.; La Magrana)                                             (39; agosto de 2010)

            Transcribo de la contraportada: “El rei blanc és una novel·la sobre l’aventura i el dolor de passar de la infantesa a l’adolescència, ambientada en els anys de paranoia anteriors a l’enfonsament del comunisme rere el Teló d’Acer”.

            También indica que es un libro aplaudido a nivel internacional, pero no deja de ser una serie de relatos que no están mal, algunos más enternecedores que otros, alguno divertido, pero poco más.

            Destacaría el deseo del protagonista y su confianza de que su padre volverá y las humillaciones que sufre por ese hecho.     (dic-10)

“Abans d’anar a dormir, vaig posar el despertador sota el coixí per sentir-ne només jo el dring i perquè la mamà no es despertés, però el despertador encara no havia sonat quan jo ja estava despert: estava massa nerviós per la sorpresa que preparava.”